BUTLLETI OFICIAL DEL PRINCIPAT D'ANDORRA

Data publicació:                          20/05/1989

Número publicació:                   09

Any publicació:                          01

Data document:                         02/05/1989

Organisme:                                01.2. Lleis

Sumari:                                      Llei de l’Escola Andorrana, de 2-5-89

Llei de l'Escola Andorrana
aprovada pel M.I. Consell General en la seva sessió
ordinària del dia 2 de maig de 1989
Preàmbul
Una Escola no té la finalitat en ella mateixa: l'Estat,
que li confia els seus infants, té el dret i el deure de
definir-ne les ambicions i els objectius, així com de
controlar-ne permanentment l'adequació.
D'acord amb la ja bicentenària Declaració dels Drets de
l'home i del ciutadà, correspon al poble i als seus
representants elegits democràticament de definir
l'ambició cultural i econòmica del país. Aquest principi
ha estat recollit en les modernes declaracions de drets,
i inspira tot l'ordenament públic internacional.
L'Escola és el mitjà més noble per a assolir aquella
ambició.
El sentiment de la identitat nacional, de la ciutadania,
és profund i complex, i no es presta a reduccions
simplificadores. Però, com tot sentiment, tan sols
adquireix solidesa quan troba suport en racionalitzacions
culturals, al servei d'una visió compartida del futur de
la col·lectivitat.
En tot país, la cultura nacional està formada per un
conjunt d'elements complexos i variats: essencialment
lingüístics, històrics, religiosos, geogràfics i ètics.
La llengua és un element primordial. No hi ha pensament
sense llenguatge, i tot coneixement s'expressa en una
llengua: sovint, a través de la llengua s'ha forjat i
mantingut un esperit nacional. Amb tot, la sola identitat
lingüística no és suficient per a crear una consciència
nacional.
La història té un valor i una força almenys iguals que la
llengua, i la nostra història aglutina elements que no es
troben en cap altre lloc del món: quina enorme riquesa
ens confereix set segles d'independència i de
neutralitat.
La geografia és, per a nosaltres, una feblesa i una força
alhora, però, en tot cas, està indissociablement unida a
la nostra identitat.
La nostra ètica ens ve dictada per la història: la
tradició cristiana i els valors universals dels drets de
l'home.
L'educació cívica i moral, la consciència de pertànyer a
una comunitat, són exigències indissociables a tot Estat,
i més encara en el nostre que es caracteritza per un
model de població tan obert. Cal que els infants del país
gaudeixin del substrat que afavoreixi el sentiment d'una
consciència nacional.
Seria absurd intentar definir una escola sense referir-se
a les ambicions econòmiques que el país s'ha fixat. Les
nostres limitacions -en som conscients- vénen
determinades sobretot per la situació geogràfica i per la
manca de recursos naturals.
Malgrat això, no ens manquen recursos: lleugeresa de les
estructures, la flexibilitat del marc legal i
reglamentari, la descentralització cada vegada més gran
d'activitats amb fort valor afegit, constitueixen
expectatives d'una gran qualitat de vida. Aquestes
possibilitats s'hauran de potenciar i explotar per mans
andorranes i això imposa a la nostra escola nacional unes
exigències de qualitat i de competitivitat
internacionals.
En tota societat l'educació assegura la pervivència i el
desenvolupament de la civilització i, al mateix temps,
respon a un dret individual i inalienable de la persona.
En la nostra civilització, humanista i cristiana,
l'infant ha d'ésser educat sobretot per a ell mateix: es
tracta d'oferir a cada un el desenvolupament ple de la
seva personalitat, en el triple aspecte físic,
intel.lectual i moral. És un imperatiu humà i un
imperatiu nacional: no tenim riqueses naturals, la nostra
riquesa és l'home, forjat per una cultura i una història
multiseculars.
La nostra voluntat, la nostra ambició, és de donar a cada
infant la formació més completa, compatible amb el seu
talent i les seves aspiracions. Les modalitats poden
ésser molt diverses: els estudis presenten una enorme
varietat i la indeterminació del futur desaconsella els
motlles rígids. La dimensió del país ens imposa
limitacions, però no la resignació.
La garantia de la qualitat és, en tot cas, un deure
d'Estat per a les autoritats responsables, tant davant de
les famílies com davant de la resta dels ciutadans, i
correspon també a les autoritats dotar dels recursos
necessaris i formar i mantenir el professorat qualificat,
sense la participació del qual no és possible una escola
de qualitat.
L'objectiu primordial a curt termini és l'elaboració d'un
Projecte de Llei General de l'Educació a Andorra, amb la
finalitat de fer-la més justa, més eficaç, coordinada i
interrelacionada, més moderna -amb la incorporació dels
avenços científics i tecnològics- i més adaptada a la
dinàmica i a les necessitats del món actual.
Inspirada en els principis del dret de tots a l'educació,
de llibertat, tolerància, pluralisme, participació dels
diferents estaments en la comunitat educativa,
d'obligatorietat i gratuïtat de l'educació bàsica,
l'educació andorrana ha d'ésser capaç de formar, preparar
i estimular els nostres infants i joves per al repte de
la societat futura en les mateixes condicions que els
altres joves europeus.
Com a pas previ, però, cal procedir a la definició i
organització del Sistema Educatiu Andorrà, dins del qual
s'integra l'actual escola andorrana de maternal i de
primera ensenyança, que cal consolidar i regular en
primer lloc car són el seu punt de partida.
El Sistema Educatiu Andorrà ha de caracteritzar-se per la
unitat i la flexibilitat a fi de dotar els alumnes d'un
bagatge cultural que els permeti adaptar-se als canvis
del món modern, interrelacionat amb altres sistemes
educatius, per aprofitar al màxim les potencialitats que
ofereixen, vetllant sempre pel manteniment de la
identitat nacional.
El sistema que regula la present Llei, oferirà als
alumnes una xarxa de centres públics parroquials, sota la
dependència directa de la Conselleria d'Educació i
Cultura, i facilitarà ensems la creació d'escoles
d'iniciativa privada, amb els requisits que en el seu
moment s'assenyalin.
En aquesta escola es professarà l'ensenyament andorrà,
amb plans d'estudis específics i orientacions
pedagògiques aprovades pel Govern. La llengua catalana hi
serà utilitzada com a vehicle normal d'expressió.
Encara que la llengua pròpia de l'escola sigui la
catalana, caldrà assegurar un bon coneixement de les
llengües castellana i francesa, ja que també són llengües
de relació i de treball a Andorra. Així mateix, es
dotaran els recursos necessaris per fer possible que els
alumnes que assisteixin a aquestes escoles puguin
estudiar una quarta llengua viva, per a facilitar-los una
fluida relació amb els altres països europeus i
l'obertura a la cultura universal, a l'enriquiment de la
qual han de contribuir des d'Andorra.
La participació de tots els estaments concernits en la
programació general de l'ensenyament, el diàleg,
l'assessorament i la consulta permanents amb les
autoritats educatives són essencials perquè l'Escola no
es desvinculi de la realitat social, i perquè reaccioni
amb rapidesa i flexibilitat a les mutacions que
actualment es produeixen a un ritme accelerat. La Llei
dóna els mitjans institucionals d'expressió a aquesta
voluntat participativa.
Finalment, caldrà una avaluació continuada dels resultats
obtinguts per a determinar en quina mesura s'assoleixen
els objectius proposats, per a corregir les eventuals
desviacions, i per a controlar la qualitat i la
competitivitat de l'ensenyament andorrà.
La Llei reguladora de l'Escola Andorrana vol ésser,
alhora, la proclamació dels objectius del Consell General
en matèria d'educació i el marc que donarà
progressivament al Govern els mitjans per a assolir-los.
No és la fi sinó el començament d'un procés que intervé
després d'una lenta maduració i reflexió iniciades amb la
Nota-Informe sobre l'andorranització que aprovà el
Consell General en data 6 de juny de 1972.
Aquest procés haurà de continuar amb la promulgació de la
Llei General de l'Educació, l'elaboració del Sistema
Educatiu Andorrà, amb la negociació amb els Coprínceps i
les autoritats educatives dels països veïns i
comunitaris. Caldrà acompanyar-lo, en fi, d'una política
forta i tenaç del Govern, no sols per a l'aplicació de la
Llei sinó també per fer convergir les mesures
transitòries necessàries cap als objectius que han estat
fixats.
Per aquestes raons, el Consell General de les Valls
aprova la següent,
Llei
Títol I. Disposicions generals
Article primer
L'Escola Andorrana té per missió donar a tots els infants
d'Andorra la formació que els permeti integrar-se a la
nostra comunitat com a adults lliures, ciutadans
responsables i professionals qualificats. Es regirà per
allò que disposa la present Llei i les disposicions que
la desenvolupin.
Article segon
1. Els Centres que conformen l'Escola Andorrana podran
ser públics i privats.
2. Són Centres públics els que depenen directament de la
Conselleria d'Educació i Cultura. Són Centres privats
aquells el titular dels quals és una persona física o
jurídica de caràcter privat.
Article tercer
Totes les escoles andorranes desenvoluparan les seves
activitats adreçades a la consecució dels objectius
següents:
a) Assegurar la formació dels infants i joves en els
diferents nivells de l'ensenyament.
b) Promoure i afavorir el desenvolupament personal dels
alumnes en el marc de la cultura i de la identitat
andorrana.
c) Contribuir a la formació i enriquiment dels elements
culturals propis i específics de la societat andorrana.
d) Formar els infants i els joves en el respecte dels
drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la
tolerància i la llibertat, dins dels principis
democràtics de convivència i pluralisme.
e) Fomentar l'adquisició d'hàbits intel.lectuals i de
treball per al bon exercici d'activitats professionals.
f) Suscitar els comportaments de creativitat,
adaptabilitat i d'autonomia propis de les previsibles
societats postindustrials.
g) Estimular l'exercici d'activitats desenvolupant
l'esperit esportiu.
h) Transmetre coneixements científics, tècnics,
humanístics, artístics, religiosos i ètics.
i) Fomentar la participació dels joves en l'àmbit social
i cívic.
j) Adoptar com a pròpia la llengua oficial del País,
fixant-se com a objectiu prioritari que els alumnes
assoleixin un domini correcte i un ús matisat i ric del
català oral i escrit.
k) Assegurar als alumnes un bon coneixement gradual de
les llengües castellana i francesa, així com possibilitar-
los el domini oral i escrit d'una quarta llengua viva.
Article quart
L'Escola Andorrana impartirà l'ensenyament des del nivell
maternal fins al secundari. El Govern decidirà l'extensió
progressiva dels nivells d'ensenyament impartits, previ
compliment del que estableix la disposició addicional
primera.
Article cinquè
Dins el marc que estableix aquesta Llei i les
disposicions que la desenvolupin, els Centres públics
andorrans gaudiran d'autonomia per a organitzar
activitats culturals, socials, cíviques, esportives,
escolars i extraescolars i, si escau, per adaptar-ne els
programes.
Article sisè
La Conselleria d'Educació i Cultura, mitjançant la
inspecció, vetllarà pel compliment de les disposicions
legals, assessorarà els Centres i en controlarà el
funcionament. Així mateix, avaluarà el rendiment educatiu
de cadascun dels Centres i proposarà, si escau, les
mesures i orientacions pedagògiques adients.
Article setè
Els diferents estaments que configuren la comunitat
educativa participaran en la programació de l'ensenyament
andorrà i s'integraran en els diferents òrgans de
participació que figuren en aquesta Llei per a
desenvolupar una cooperació efectiva entre
l'Administració educativa i els sectors afectats.
Títol II. Del personal.
Article vuitè
1. Tot el personal docent i no docent, que presti els
seus serveis a l'Escola Andorrana pública, serà
contractat en règim laboral per la Conselleria d'Educació
i Cultura de la qual dependrà, tot i que exercirà les
seves funcions sota la dependència directa del Director o
responsable pedagògic del Centre.
2. La Conselleria d'Educació i Cultura farà anunci públic
de les places vacants de professorat i assenyalarà les
titulacions necessàries per a accedir-hi.
3. La Conselleria d'Educació i Cultura posarà a l'abast
de tot el professorat els mitjans per a la seva formació
continuada.
Títol III. Dels òrgans rectors, de participació i
d'assessorament
Article novè
1. Cada un dels Centres de l'Escola Andorrana pública
tindrà un Director o responsable pedagògic, nomenat pel
Conseller d'Educació i Cultura a proposta del Director de
Departament al qual es refereix l'article següent.
2. Seran funcions del Director o responsable pedagògic
l'ordenació i la direcció de les activitats del Centre,
la coordinació del professorat i aquelles altres que li
puguin ésser atribuïdes per disposicions reglamentàries o
per encàrrec del Director de Departament.
Article desè
El Conseller d'Educació i Cultura nomenarà un Director de
Departament que dependrà directament d'ell i que
efectuarà les tasques de coordinació i assessorament dels
Directors o responsables pedagògics de cadascun dels
Centres que integren l'Escola Andorrana pública.
Article onzè
El Govern determinarà, si escau, altres òrgans uni-
personals i el procediment per a nomenar-los.
Article dotzè
1. Es crearà un Consell de les escoles en el qual
participaran tots els estaments que componen la comunitat
educativa, que serà de preceptiva consulta per a
l'elaboració de la programació general anual de les
escoles.
2. El Consell de les escoles supervisarà l'activitat
general dels Centres en els aspectes administratius i
docents, i exercirà qualsevol altra funció que li sigui
atribuïda reglamentàriament.
3. Serà presidit pel Conseller d'Educació i Cultura o per
la persona en la qual delegui.
4. La composició i el funcionament s'establirà
reglamentàriament.
Article tretzè
1. L'òrgan de participació pròpia dels professors en el
govern de les escoles és el claustre, que serà presidit
pel Director de Departament.
2. El claustre serà competent per a programar les
activitats docents dels diferents Centres, per a efectuar
la coordinació de les funcions d'orientació i tutoria
dels alumnes, per a proposar iniciatives d'experimentació
i d'investigació pedagògica i per a dur a terme qualsevol
altra activitat que li sigui encomanada.
Article catorzè
1. El Consell Andorrà de l'Ensenyament (C.A.D.E.) serà el
màxim òrgan col.legiat de participació dels diferents
sectors de la comunitat educativa per a la programació
general de l'ensenyament i d'assessorament i consulta del
Govern.
2. El President del C.A.D.E. serà el Conseller d'Educació
i Cultura o una altra persona de reconegut prestigi
nomenada pel Govern, a proposta del Conseller d'Educació
i Cultura.
3. El C.A.D.E. formularà propostes pedagògiques per a
millorar l'eficàcia, el rendiment i la qualitat del
sistema educatiu, i elaborarà estudis a fi d'experimentar
i investigar sobre noves propostes educatives i mètodes
d'estudi.
4. El C.A.D.E. elaborarà anualment un informe sobre el
sistema educatiu andorrà.
5. El C.A.D.E. efectuarà periòdicament l'avaluació
pedagògica de les escoles andorranes. Per a l'exercici
d'aquestes funcions, es crearà en el si d'aquest Consell
una Comissió amb caràcter permanent, la qual es dotarà
dels mitjans necessaris per a desenvolupar eficaçment
aquesta tasca.
Article quinzè
El Govern sotmetrà a consulta del C.A.D.E. els projectes
de desenvolupament de les lleis educatives, la
programació general de l'ensenyament andorrà, i les
disposicions generals relatives a l'ordenació del sistema
educatiu andorrà. Podrà sotmetre-li també, a fi
d'assessorar-se, qualsevol altra qüestió relativa a
l'ensenyament i a l'educació.
Article setzè
1. La composició i el funcionament del C.A.D.E.
s'establiran reglamentàriament.
2. Es podran incorporar al C.A.D.E., amb caràcter
permanent o per a temes específics, experts estrangers de
reconegut prestigi, nomenats pel Govern a proposta del
Conseller d'Educació i Cultura.
Disposicions transitòries
Primera
Dins del termini màxim d'un any a comptar des de la
publicació de la present Llei, el Govern elaborarà el
Projecte de Llei General de l'Educació a Andorra, tenint
en compte els principis i objectius contemplats al
preàmbul de la present Llei.
Segona
En el termini de tres mesos des de la publicació
d'aquesta Llei, el Govern dictarà les normes de
funcionament, organització i règim econòmic de l'Escola
Andorrana, i el règim del seu personal.
Tercera
En el termini màxim de sis mesos el Govern elaborarà i
publicarà el Sistema Educatiu Andorrà.
Disposicions addicionals
Primera
El Govern prendrà les mesures adients per tal que els
estudis impartits a l'Escola Andorrana i els
corresponents títols acadèmics siguin homologats i
convalidats, amb els correlatius de França i d'Espanya i
en el marc de la C.E.E.
Segona
Les escoles que imparteixen educació especial seran
objecte de regulació específica que preveurà, sempre que
sigui possible, la integració dels alumnes a centres
ordinaris.
Tercera
La Conselleria d'Educació i Cultura procedirà a
reestructurar els seus serveis administratius i, si
escau, crearà noves unitats administratives per a exercir
les funcions que aquesta Llei li encomana.
Casa de la Vall, 2 de maig de 1989
El Síndic General

BOPA -pag.2-