facebook
L'orientació, qüestió crucial
En l’editorial anterior destacàvem la importància que té la informació en el binomi educatiu que representen l’escola i les famílies; dèiem que l’una i les altres han d’actuar coordinadament perquè són complementàries en el procés educatiu dels infants, i que la informació ha de fluir en les dues direccions. Només uns pares informats, remarcàvem, podran ajudar adequadament els fills en aquells temes en què la família té coses a dir-hi i alhora seran uns interlocutors profitosos en les seves relacions amb l’escola.
Ara volem fer un pas més reflexionant sobre un dels aspectes en què la informació paterna resulta determinant perquè es tracta d’una qüestió crucial no solament per al currículum educatiu dels fills, sinó també per a la seva trajectòria vital: ens referim a l’orientació dels alumnes en les opcions per a més enllà de l’ensenyament primari i secundari; dit en paraules planeres: en la tria del que volen ser a la vida.
Des de ja fa anys, l’escola s’ocupa d’orientar els alumnes en aquest sentit. En la segona ensenyança i en el batxillerat s’ofereix informació sobre els recursos formatius i laborals i es presta una atenció personalitzada amb la finalitat de detectar tendències i aptituds que poden portar cada alumne a seguir un camí determinat que pugui recórrer amb profit. Però l’orientació no és únicament cosa de l’escola. Juntament amb l’escola, els pares són un puntal imprescindible per ajudar els seus fills en la tria de l’opció més adequada; una tria que han d’acabar fent els mateixos nois i noies després d’un procés d’acompanyament generat des de l’escola i des de la família.
És per això que els pares i mares ens hem de preguntar si fem bé aquest acompanyament, o simplement si el fem. Tot i que la societat actual, en la qüestió que ens ocupa, es mostra cada dia més oberta i tolerant, encara es donen certs prejudicis que poden portar a una orientació forçada i generar posteriors frustracions. Ens referim a aquelles famílies que s’entesten a orientar els fills cap a la reproducció de la professió paterna sense tenir en compte les aptituds i les actituds d’aquells; o a aquelles altres famílies que volem imposar una idea feta sobre ciències o humanitats, o que s’escandalitzen quan el seu fill o filla mostra una vocació vers professions i oficis que no s’emmarquen en uns estàndards estereotipats com és el cas, per posar uns exemples, de les arts plàstiques, el teatre o el cinema. I ens referim també a aquell prejudici que encara avui es mostra amb força i que identifica la Universitat amb èxit i la formació professional amb fracàs no solament dels fills, sinó dels mateixos pares davant del seu entorn social.
Els pares i mares ens hem de parar i pensar si caiem en algun d’aquests prejudicis. La funció de les famílies és d’acompanyament, d’ajudar a valorar els pros i els contres de cada opció, de fomentar l’autoconeixement personal del fill perquè la decisió final, que només pot ser d’ell, sigui l’adequada. Per a ell o ella serà una de les decisions més importants de la seva vida i l’hem d’ajudar a prendre-la en llibertat, però amb plena responsabilitat i coneixement de causa. Escollir l’ofici o la professió de la seva vida no pot ser mai, per a un jove, una mena de tria a la babalà entre una llista d’ofertes més o menys atractives segons els embolcalls de màrqueting amb què es presenten, ni menys encara el fruit d’una imposició per més que aquesta es faci amb bona voluntat, sinó que ha d’obeir a la seva voluntat després d’un procés d’àmplia informació, de valoració profunda i de maduració d’idees.
Una vegada més, en un tema com aquest, la coordinació i la complementarietat entre la família, l’escola i la societat són vitals per avançar positivament. La família no ho pot ignorar ni pot renunciar a intervenir-hi en el sentit de potenciació de l’interès del fill per escollir una opció; l’escola, per la seva banda, no pot tractar l’orientació com una assignatura més, sinó que ho ha de fer promovent en cada alumne l’interès per l’opció personal de vida; i la societat en el seu conjunt ha de depurar els tòpics i els prejudicis que encara subsisteixen.
Des de l’APAEA seguirem insistint en la importància de l’orientació i compartirem amb tots els pares els recursos, com ara les xerrades d’experts, que posin en valor la necessitat d’informar-se i formar-se per poder acompanyar de la millor manera els nostres fills en la seva trajectòria vital.

Galeria d'Imatges

CERCAR

   

Horari De L'APAEA

De dilluns a divendres

De 8 a 13 hores
De 14 a 17 hores

Tel. +376 722 509

Contacte

AGENDA

  SETEMBRE 2018
DL DM DC DJ DV DS DG
  1  2 
 3  4  5  6  7  8  9 
 10  11  12  13  14  15  16 
 17  18  19  20  21  22  23 
 24  25  26  27  28  29  30 
  

CONTRA L'ASSETJAMENT