facebook
PSICOPEDAGOGS
Entrevista amb Francesco CEREGHINI

Puntualment a l’hora que havíem quedat, concretament a la Biblioteca Comunal d’Ordino, arriba en Francesco. Amb un somriure al rostre i les mans fredes, comencem la que serà la nostra primera entrevista.

Com explicaries a un extraterrestre què és un psicopedagog?
Us agraeixo la pregunta perquè penso que la tasca d’un psicopedagog és la menys compresa, la menys coneguda, dins l’escola. La nostra funció és de suport i col•laboració amb l’Administració i amb els docents, per fomentar la qualitat de l’ensenyament en general i facilitar que tots els alumnes tinguin accés a l’aprenentatge. Sovint les demandes que rebem a l’escola van dirigides a la intervenció amb alumnes amb dificultats d’aprenentatge o d’adaptació. Una altra tasca en la qual també intervenim és la de participar en projectes globals per tal de prevenir aquestes dificultats.

Una tafaneria, Francesco: què fa un psicopedagog italià a les Valls d’Andorra?
Després de llicenciar-me volia viatjar i vaig anar a parar a Barcelona. Va ser aleshores quan Andorra em va oferir una oportunitat i vam decidir, amb la meva família, pujar cap aquí. El fet que ens agradi molt la muntanya també hi va tenir a veure. Per cert, puc afirmar que sóc l’únic psicopedagog italià a Andorra!

A tots els centres de l’Escola Andorrana hi ha psicopedagogs?
Sí, a tots. Hi ha centres que en tenen dos, segons la ràtio i en funció també de si es tracta d’un centre de primera o de segona ensenyança.
Per exemple, al meu centre d’Escaldes, amb 650 alumnes, som dos a temps complet.

Creus que aquest és un dels fets diferencials de la nostra escola?
Sí, sens dubte, i enllaçant amb la pregunta anterior, crec que a l’Escola Andorrana s’ha optat sempre per la diversitat i per la inclusió, i per tant la percepció que tenim és que es valora molt la tasca del psicopedagog, a diferència d’altres països en què tinc la sensació que no passa, i més en aquests moments de retallades.

Canvien molt les tasques que heu de fer si els centres són de primera ensenyança, de segona o de batxillerat?
Us puc respondre en funció del que m’han dit, ja que sempre he treballat a maternal i primera ensenyança. Crec que sí que hi ha diferències. A partir de segona ensenyança, la nostra intervenció se centra en l’orientació i es treballa molt fora de l’aula, ja que en intervenir-hi molts especialistes resulta complicat fer-ne el seguiment des de dins. En canvi, a primera ensenyança, el treball és menys complex, ja que la relació és més estreta amb els tutors i intervenim des de dins de les aules.

Quan deriveu un alumne a un professional extern a l’escola, en feu el seguiment, o són els docents qui ho fan?
No sé si existeix un protocol, però en general sí que som els psicopedagogs els que fem d’interlocutors, encara que no en tots els casos.

Si l’educació fos un pastís, quin creus que en seria l’ ingredient principal?
Per a mi seria, sens dubte, el respecte. N’hi ha d’altres, com el diàleg, el saber escoltar, que no deixen d’estar relacionats amb el respecte. Rafael Bizquerra, catedràtic de la Universitat de Barcelona expert en intel•ligència emocional, afirma que la primera regla per a ensenyar els infants a escoltar és escoltar-los a ells. Està molt de moda parlar de límits en l’educació, i és cert que són importants per al desenvolupament emocional i cognitiu dels nens, però prou feina tindrem a voler imposar límits si abans no hem guanyat l’autoritat amb l’amor i el respecte.
El respecte mutu, la comunicació positiva, el parlar dels nostres sentiments, tot això és garantia d’un bon clima d’aula, que està demostrat que té efectes directes sobre els aprenentatges. A més, aquest clima es pot fer extensible a tota la comunitat escolar.

L’Escola Andorrana va encetar el curs passat un projecte força encisador i necessari, batejat amb un nom gairebé impronunciable: PERMSEA, és a dir, el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà. Ha canviat d’alguna manera significativa la vostra feina amb la seva implementació?
Ha canviat molt i com qualsevol canvi genera inseguretat i conflictes, això és normal. Ha canviat l’estructura horària, la metodològica i fins i tot l’estructura de les escoles. Aquests canvis, sens dubte necessaris, s’han d’aprofitar per a millorar, i és el que s’està fent. Hi ha coses, però, de les quals no ens hem d’oblidar, com per exemple la formació dels professionals implicats. Amb el PERMSEA, la metodologia ha canviat: ara es treballa en grups cooperatius, i hem detectat que això costa molt als alumnes, fet d’altra banda lògic, ja que a qui no li costa treballar en equip? I encara és més complicat quan l’equip no el tries tu! Perquè el funcionament d’aquests grups sigui el desitjat, s’han de saber dinamitzar i gestionar correctament, i d’aquesta manera evitarem que els alumnes amb ritme més lent es perdin. Sé que ja està prevista una formació en aquest sentit.

Deixa’ns fer una pregunta un xic complexa: en quins àmbits creus que ha de ser competent un psicopedagog?
En diferents àmbits. Pel que fa als alumnes, un psicopedagog ha de ser competent en comunicació. També ha de conèixer els aspectes emocionals i cognitius dels alumnes, ja que a posteriori tindran molta importància a l’hora dels aprenentatges.
Pel que fa als adults, igualment és bàsica una bona comunicació, una comunicació assertiva. Un psicopedagog  ha de saber acompanyar la resta de professionals que intervenen en el procés d’aprenentatge en la recerca conjunta de solucions.
Una altra cosa que m’agradaria destacar és que un psicopedagog ha de tenir un bon coneixement de les metodologies i les didàctiques que s’estan aplicant.

El fet d’implantar a l’escola aquesta metodologia orientada a l’aprenentatge per competències, creus que facilitarà que alguns nens que fins ara tenien dificultats d’aprenentatge puguin millorar?
A mitjà i a llarg termini, sí. Són metodologies que està demostrat que faciliten els aprenentatges. Tot i això, potser hi ha la creença que amb el nou marc metodològic tots els alumnes podran seguir, i malauradament no és així. Igual que abans, una part de l’alumnat necessitarà adaptacions de la programació i un grau superior d’ajuda per poder avançar. També cal remarcar que l’atenció a la diversitat no depèn tant de la metodologia com, sobretot, de l’actitud i la voluntat dels docents i de la “filosofia” de tot el centre.

Creus que els alumnes són un bon mirall per entendre la societat actual?
Penso que són un reflex fidel de la societat i si deixeu que em sinceri, malauradament en aquests moments no sóc gaire optimista en aquest respecte. Potser és una sensació, però jo diria que hi ha més violència en les relacions entre nens i cada vegada més amb les que tenen amb els adults, i crec que això és degut, entre d’altres, a dos aspectes: el primer seria que els pares veuen poc els fills, i sigui per la raó que sigui sovint hi dediquen poc temps i de poca qualitat. Per exemple, aquí a Andorra, l’allargament dels horaris laborals que s’ha imposat recentment repercutirà sens dubte en les futures generacions. I l’altre problema és el mal ús de la televisió, dels videojocs i dels mitjans associats a Internet.
Crec que hi ha un desconeixement per part de la societat dels aspectes nocius d’un mal ús d’aquestes tecnologies, sobretot fins als set anys. Abans d’aquesta edat, d’una banda, el sistema nerviós encara s’està desenvolupant i aquest desenvolupament es pot alterar per una exposició excessiva als estímuls de la pantalla; i, d’una altra, els nens fins als cinc o sis anys encara no distingeixen clarament realitat de ficció i això, segons els experts en neuropsiquiatria, fins i tot pot arribar a comportar trastorns psicòtics

Per acabar, ens agradaria fer-te una pregunta que la repetirem a tots els convidats que entrevistem dins d’aquesta secció. Té a veure amb un tema recurrent per a nosaltres i gairebé obsessiu. Què creus que podríem fer els diferents components que formem part de la comunitat educativa per tal d’aconseguir millorar la implicació, i per tant la participació, dels pares i mares a l’escola?
D’una banda, penso que l’escola hauria d’afavorir més la col•laboració dels pares i mares, i no sols en les festes. Un exemple podia ser convidar-los quan es treballen els oficis per tal que expliquin en què consisteixen els seus treballs. Val a dir que a l’escola on va el nostre fill es fan projectes en què participen activament els pares, per exemple en un programa de menjar sa que ja fa dos anys que s’aplica, i també, l’any passat, aprofitant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau per a dur a terme un taller de resolució de conflictes.
D’altra banda, seria bo que les famílies no deleguessin tota la tasca de l’educació en l’escola, ja que està demostrat que com més implicats estan els pares en el procés educatiu dels fills, i per tant també amb l’escola, millors són els rendiments d’aquests alumnes. Val a dir que molts pares no poden fer-ho, a causa de la seva vida laboral.

Hem acabat l’entrevista. “Grazie mille, Francesco”. Ell torna a somriure; de fet, no li costa gaire, i això s’agraeix. Ens contesta: “A voi”. Fins aviat.


Galeria d'Imatges

CERCAR

   

Horari De L'AMPAEA

De dilluns a divendres

De 8 a 13 hores
De 14 a 17 hores

Tel. +376 722 509

Contacte

AGENDA

  JULIOL 2019
DL DM DC DJ DV DS DG
 1  2  3  4  5  6  7 
 8  9  10  11  12  13  14 
 15  16  17  18  19  20  21 
 22  23  24  25  26  27  28 
 29  30  31  
  

CONTRA L'ASSETJAMENT