facebook
Entrevista amb Marta i Nadal
 
QUI ÉS QUI us presenta un pare i una mare que treballen en juntes d’escola. Implicats, actius, treuen hores d’on no n’hi ha per aportar el seu gra de sorra en la tasca importantíssima que és l’educació dels seus fills.
 
Aquesta vegada hem fet l’entrevista al bar del centre esportiu dels Serradells. La Marta hi porta la seva filla a fer pàdel i, quan el temps li ho permet, també ella practica aquest esport. Molt puntual, com sempre, ens saluda amb entusiasme i esperem en Nadal (que finalment no pot venir, per motius de feina, i l’entrevistarem més tard en un altre lloc).
 
 
Marta:
On vas estudiar i quins records tens de la teva etapa escolar?
Vaig estudiar en una escola d’elit de prop de Barcelona amb un ensenyament molt estricte, tancada en una bombolla. La veritat és que el record que en tinc no és gens positiu: tot va ser molt dur i em va condicionar molt. Tinc molt clar que això va influir a l’hora d’escollir escola per als meus fills: no volia que passessin pel mateix tràngol.
 
Nadal:
T’ho deuen haver preguntat mil vegades, i la Tortuga no pot ser menys: Nadal és nom o cognom? Per cert, el Nadal el celebres un o dos cops?
Nadal és el nom; ja se’n deia el meu pare i també dos familiars més de part de pare. El Nadal, el celebro tres cops: primer, amb la meva dona i els meus fills; segon, amb la família de la meva dona, i tercer, amb la meva família. Ah! i tot en un sol dia.
 
 
Marta/Nadal: 
Quin retorn teniu dels vostres fills pel que fa a la seva escola?
 
M. Jo tinc dos fills, amb molta diferència d’edat. Al gran li va costar més, però se’n va sortir, i de la petita, que aquest any ha començat el PERMSEA, el retorn que en tinc és molt positiu. Com a mare ho he viscut molt bé. La nena està encantada amb el PERMSEA.
 
N. La veritat és que no en parlen gaire, però han tingut moments de tot. La meva filla va passar un curs amb problemes amb les companyes. Ara és al Roc i no en vol marxar.
El meu fill gran ja fa segon de batxillerat, i aquests anys a la Margineda són els més productius per a ell.
 
 
Marta/Nadal: 
Tot i que som conscients de la gran quantitat de matisos i punts de vista amb què es pot considerar el concepte educació, volem preguntar-vos si us atreviríeu a concretar el que per a vosaltres és el pilar principal de l’activitat educativa. Creieu que a la nostra escola aquest pilar és ferm?
 
M . Per a mi, no tan sols a l’escola, en la vida en general, el pilar principal és el respecte. Respecte mutu, entès de tots cap a tots: pares, alumnes, docents, monitors... La nostra societat està molt mancada d’aquest valor. Sense respecte no hi ha formació. Jo intento inculcar als meus fills la divisa: “El que no vulgueu per a vosaltres no ho feu als altres”. És una regla sagrada de convivència, sense la qual és difícil progressar com a persones.
 
N. Us ho diré en termes de construcció. Per a mi, el pilar principal de l’educació és un pilar que té una junta, és a dir, partit en dues meitats: a l’escola, una meitat són els coneixements i l’altra el respecte. A la nostra escola, ara amb el PERMSEA s’han començant a fer obres al pilar en la part dels coneixements, que ja començava a tenir esquerdes després de tants anys. L’altra meitat es va mantenint, però està atacada per agents externs cada vegada més forts i comencen a detectar-se fissures.
 
Marta:
Si fossis mestra, quin perfil creus que tindries: un perfil per competències? un perfil més clàssic magistral? un perfil ansiós? un perfil místic, o potser un perfil fugitiu, aquell que consisteix a fugir corrents de les aules?
D’entrada, no em veig com a mestra; pobres nens! Gestionar una classe amb vint o trenta alumnes no està fet per a mi, em falta paciència i perseverança. M’encanten els nens, però un treball de mestra em superaria. Ara bé, en el cas hipotètic que ho fos, crec que el meu perfil s’adaptaria millor al “clàssic magistral”. Com a mestra, eh?, no pas com a mare.
 
 
Nadal:
Sabem que formes part de la Federació Andorrana de Patinatge. En quins aspectes creus que la nostra escola “patina” més o menys artísticament?
Ui, això és informació privilegiada! Ara que el meu fill gran ha fet tot el recorregut per l’escola, crec que tinc més criteri per contestar a aquesta pregunta. Per a mi, l’escola, ara per ara, “patina” en coordinació entre cicles. Cada cicle ensenya el que té previst, però el cicle següent es queixa de mancances. I d’una manera molt artística, “patina” en l’exigència, ja que en arribar a batxillerat molts han d’aprendre a marxes forçades a mantenir l’equilibri per no caure...
 
 
Marta: 
Com perceps la comunicació de l’escola envers els alumnes? I envers les famílies?
La societat en què vivim ja és de per si poc comunicativa, tot i que som a l’era de la comunicació. Fem molt soroll, però ens comuniquem poc. L’escola, des del meu punt de vista, no obre prou les portes a les famílies. Però, d’altra banda, falta comunicació dins les pròpies famílies. Llavors, què volem? Demanar a l’escola el que nosaltres no fem ni en el nostre entorn més proper? De fet, la qüestió comunicativa depèn en una gran part de l’actitud dels pares. Jo no espero que m’arribi la comunicació; si no m’arriba, pregunto.
 
Nadal:
Tu formes part d’una junta d’escola i has estat membre de la Junta Directiva de l’APAEA. Pots explicar-nos què creus que t’ha aportat aquesta experiència?
Un millor coneixement de l’escola i la satisfacció personal d’haver-hi col•laborat 
 
 
Marta/Nadal:
Quina percepció teniu de la implicació dels pares i mares a l’escola? Penseu que des de les juntes d’escola es facilita aquesta implicació?
 
M. En això sóc molt crítica: la percepció que en tinc és d’una implicació nul•la. Potser els pares valoren poc la importància d’implicar-se: hi ha molta por de ser jutjats, i la reacció més habitual és no saltar la barrera. Pel que fa al paper de les juntes d’escola, depèn del grup de treball que hi hagi. Els representants sovint entren a les juntes sense conèixer clarament la tasca que hi han de fer, i això és una llàstima i una mancança que té l’escola d’explicar i de fer pedagogia sobre la importància d’aquesta figura. Cada vegada costa més que les famílies entrin a les juntes, i això no és culpa només de les famílies, també manca determinació per part de l’escola.
 
N. Tinc la impressió que la majoria dels pares no s’impliquen a l’escola, tot i que en els centres petits sí que hi ha més implicació. Els pares de les juntes d’escola ho intenten, però es fa difícil especialment a les escoles grans, on el contacte directe entre pares és escàs.
 
 
Marta/Nadal
Per acabar, una pregunta que sempre fem als nostres convidats: Què creieu que podríem fer els diferents components que formem part de la comunitat educativa per aconseguir millorar aquesta implicació, i per tant la participació, dels pares i mares?
 
M. És la pregunta del milió i m’és difícil contestar-la. Falta il•lusió? Potser sí, però com la generes? No sé, ho demanaré al meu fill...
 
N. Doncs, mireu, ara no se m’acut res concret. Pel que em diu la meva pròpia experiència, la implicació ha de sortir d’un mateix, potser per això ens anem trobant els mateixos pertot arreu dins el món de l’associacionisme. A tot arreu costa trobar persones implicades: la gent no es vol complicar, vol que els seus fills tinguin la millor educació, que el seu club funcioni més bé, etcètera, però només es queixen per darrere i no es volen arremangar per treballar.
 
 
Moltes gràcies a tots dos per la vostra col•laboració.

CERCAR

   

Horari De L'AMPAEA

De dilluns a divendres

De 8 a 13 hores
De 14 a 17 hores

Tel. +376 722 509

Contacte

AGENDA

  JULIOL 2019
DL DM DC DJ DV DS DG
 1  2  3  4  5  6  7 
 8  9  10  11  12  13  14 
 15  16  17  18  19  20  21 
 22  23  24  25  26  27  28 
 29  30  31  
  

CONTRA L'ASSETJAMENT