facebook
Tres consells per ensenyar al teu fill a llegir i escriure de manera harmoniosa i eficaç
Francesco CEREGHINI

 
 
Introducció.

Sense pretendre oferir una fórmula màgica perquè tots els nens (i on dic nens, dic també nenes) acabin sent uns premis Nobel de literatura, aquest article aspira a sintetitzar els principals coneixements de la recerca educativa i la meva pròpia experiència per proporcionar tres consells senzills que augmenten les possibilitats que els nens aprenguin a llegir i escriure amb èxit i sense traumes. No sense afany polèmic, m'he permès posar en evidència alguns errors que, des de temps remots, es cometen regularment a les escoles i a les llars.
Es veurà així que, per tal que els nens aprenguin fàcilment a llegir i escriure, resulta que, com en moltes altres coses (en totes?), els mitjans més eficaços son també els més harmoniosos i respectuosos.

 
Nombroses investigacions han demostrat que els tres factors que més permeten preveure si un nen serà o no un bon lector i escriptor són: 1) l’associació de la lectura a experiències plaents, 2) la competència de l’infant en el llenguatge oral i 3) el seu anterior desenvolupament motriu i perceptiu. 
 
No aprofundiré, en aquest article, sobre el tercer aspecte, limitant-me a subratllar la importància dels jocs motrius durant tota la infància i la necessitat d’una correcta higiene visual (el que implica, especialment, limitar l’exposició dels nens a les pantalles).
Començaré, doncs, pel primer dels factors esmentats. 
 
1. Transmetre l’amor per la lectura
 
 
 
Els investigadors han observat que la majoria dels nens que aprenen a llegir i escriure amb facilitat pertanyen a famílies on la lectura és un hàbit freqüent. Aquests nens senten aviat la curiositat d’entendre què hi troben, els pares, en aquesta activitat; què hi deuen veure en aquelles pàgines plenes de signes estranys?
D’altra banda, també tenen més facilitat per aprendre aquells nens als que se li hagi llegit molts contes. L’estona en que el nen i un progenitor comparteixen la lectura d’un conte és un moment carregat d’afectes positius i és molt important per a que el nen agafi l’amor per la lectura i s’adoni de la utilitat d’aprendre a llegir. 
 
Per tal que el seus fills n’aprenguin, els pares reben sovint la recomanació de fer-los llegir cada dia. Si bé és cert que per arribar a llegir de manera fluida i eficaç és necessari un considerable temps d’exercitació, pels primers lectors és encara més important que la lectura sigui sempre associada a una activitat agradable i desitjada. Ja llegiran ells mateixos, espontàniament i de bon grau, quan sàpiguen fer-ho. Primer, cal fomentar la seva curiositat: “què hi posarà aquí?”;”vols que ho descobrim junts?”. El risc d’una lectura coercitiva és que el nen arribi a associar aquesta activitat a sentiments negatius, lo que pot tenir efectes molt indesitjables. Aquest risc és molt alt si es vol forçar l’infant a llegir quan encara no està madur per fer-ho. En aquest sentit, hem de tenir en compte que alguns nens i nenes no presenten la maduresa perceptiva i lingüística necessàries per a poder desxifrar i reproduir el codi escrit, fins als 7 anys. 
 
2. Jugar amb els sons de la llengua: la competència fonològica
 
Ara parlem del segon dels dos factors esmentats anteriorment: l’èxit en l’aprenentatge de la llengua escrita està fortament correlat al domini del llenguatge oral. En particular, per aprendre a llegir i escriure és necessari comprendre un concepte que ens pot semblar obvi però que pels “no alfabetitzats” no ho és: que el nostre llenguatge (parlat) està constituït per uns sons que es poden descomposar i aïllar. Per exemple: la paraula gat està constituïda per tres sons g, a, t. El fet de prendre consciència d’aquest aspecte és una fita clau en el procés d’aprenentatge i porta el nom de consciència fonològica. Aquesta es desenvolupa paral•lelament a la competència fonològica, que és l’habilitat d’analitzar i manipular els sons de la llengua, o dit d’una altra manera, de “jugar” amb aquests sons: gat i gall comencen igual.
Avui se sap que la competència fonològica és un prerequisit bàsic per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, i que els nens amb dislèxia presenten dificultats en aquesta habilitat. I ens serà molt útil saber que estimular-la està a la portada de tots. És suficient engrescar-se amb tota la família i passar-s’ho bé fent jocs com ara: 
- llegir rodolins, poemes i cançons infantils; 
- trobar paraules que comencen amb una determinada lletra; 
- intercanviar les síl•labes d’una paraula, com ara “pera/rape”,”vaca/cava”;
- pronunciar paraules al revés (“Eva/Ave”, “Cel/Les”, “Ana” sonaria igual!, “Ona” potser millor evitar...); 
- dir en què es diferencien dues paraules molt semblants, com ara “Vaca” i “Bata”, “Boca” i “roca”, “ram” i “rem” etc.;
- trobar les paraules que rimen en cançons o canterelles;
- jugar a que queda eliminat qui, conversant, diu alguna paraula que contingui un determinat so.
Són només algunes propostes i se’n podrien inventar més. L’important és que s’han de dur a terme mentalment, és a dir, sense escriure.
Un lloc molt apropiat per aquests jocs és el cotxe (ja no necessitareu la tablet!) i us adonareu que el dia a dia ofereix moltes oportunitats per jugar amb la nostra llengua, sigui la que sigui la que es parla a casa vostra.
 
                                                          
 
 
3. Mai corregir les faltes

Més d’un es sorprendrà llegint aquest títol. No obstant això, és així: corregir és totalment inútil, si el que volem és que el nen aprengui. Si volem que es desmotivi, en canvi, sí que ens pot servir…
Quan dic corregir, em refereixo a quan oferim al nen el model correcte, considerant que la seva producció és incorrecta. Per exemple, corregint els errors d'ortografia de la seva producció escrita. Encara hi ha qui considera que si no corregim els seus errors, el nen seguirà cometent-los o, encara pitjor, que interioritzarà la paraula mal escrita. Gens més fals. Ho demostra el model constructivista de l’aprenentatge i us ho demostraran els vostres fills i filles si decidiu posar en pràctica aquest consell.
Jo ho vaig poder comprovar amb el meu fill. Als 4 anys va dibuixar una morsa i va escriure sobre el dibuix MOSA. El vam felicitar molt i vam penjar el dibuix a la paret. Mesos després, va “aparèixer” la R que faltava, i just en el lloc apropiat, entre la O i la S. Ell mateix havia evolucionat i ara ja podia adonar-se que la paraula morsa té un so que no estava representat en la paraula que havia escrit (casualment, va realitzar l’“autocorreció” amb un retolador vermell :-)).
 



 
Com van demostrar en els seus revolucionaris estudis les investigadores llatinoamericanes Ferrero i Teberosky en els Setanta, els nens descobreixen sols els “secrets” de la llengua escrita, quan tenen al seu abast els materials i les motivacions que necessiten. Quan el nen s'adona per si mateix que en el que ha escrit falta una lletra, aprèn. I aquest aprenentatge, viscut en primera persona, es queda en el seu repertori. En canvi, si li corregim nosaltres dient-li “això no s'escriu així, sinó així”, al cap d'una estona s'oblida de com s'escriu i l’únic que li queda és la sensació d'haver-ho fet malament, sensació que, repetida per moltes vegades, es converteix en la creença de ser un inútil en el que concerneix l'escriptura (i en molts casos, no només en això).
 
Malauradament, l'època en què les mestres es converteixen periòdicament, als ulls dels seus alumnes, en els “monstres del boli vermell” encara es resisteix a acabar.
 
Com a última consideració i a manera de conclusió, vull insistir sobre un punt que ja he esmentat però que mereix més importància: no convé tenir pressa. Almenys fins als 6 anys, és prioritari que l'educació se centri en les destreses socials, emocionals, motrius i en el llenguatge oral, i tot això es fa més eficaçment a través de jocs i activitats que afavoreixin la interacció entre els nens i parlant molt amb ells. Als 8 anys -excepte en casos d’alteracions d'origen neurològic-, tots els nens hauran après a llegir i escriure adequadament, per molt tard que se'ls comenci a ensenyar. Ho demostra l'experiència de Països com Finlàndia, en els quals no s'ensenya a llegir i escriure abans dels 7 anys, però que als 12 ja presenten un nivell superior als nostres alumnes que han estat “matxacats” des de ben petits, així com l’experiència de les escoles que adopten metodologies on preval el respecte dels ritmes de cada alumne.
És cert que també hi ha nens que s'interessen al codi escrit des dels 3 o 4 anys i que ja estan madurs per començar a aprendre a llegir a aquesta edat, i sens dubte és oportú donar resposta a la curiositat d'aquests nens; això es pot fer fàcilment, amb jocs, tasques i activitats funcionals, sense que els companys de la classe es vegin obligats a fer lo mateix. Perquè, com alerta Robin Alexander de la Universitat de Cambridge en les conclusions d’un estudi recent (2011), ensenyar sistemàticament les lletres a tots els nens abans dels 6 anys, “pot soscavar la seva confiança en si mateixos i es corre el risc de danyar a llarg termini el seu aprenentatge”. O, en paraules de la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Irene Balaguer, “tots els aprenentatges que es forcin van a destorbar en el futur".
Cal dir que hi ha moltes mestres a les nostres escoles d'educació maternal (o infantil) que són conscients d'això però que, sovint, acaben cedint sota les pressions dels currículums i dels pares. I és per aquesta raó que m’he permès de parlar d’escola en aquest article que, des del seu principi, està dirigit als pares. Perquè sigueu conscients que una escola maternal (o col•legi d’educació infantil) no s’ha de valorar per la rapidesa en la que els alumnes aprenen a llegir o a fer sumes sobre un full, de la mateixa manera que la construcció d'una casa no es valora per la rapidesa en la que s'aixequen les parets: el primer són els fonaments.
 
 
Veure també:
 
Sobre la importància de llegir contes als nens: 
http://necesitodetodos.org/2014/09/hay-que-acostar-los-ninos-leyendo-un-libro-y-mirando-television/ 
 
Sobre l’esmentat estudi de Robert Alexander:
http://elpais.com/diario/2009/10/29/sociedad/1256770801_850215.html 
 
Sobre l’educació en Finlàndia: 
http://isabelfernandezdelcastillo.com/tres-aspectos-de-la-educacion-en-finlandia-que-necesitamos-importar-con-urgencia/ 
Galeria d'Imatges

CERCAR

   

Horari De L'APAEA

De dilluns a divendres

De 8 a 13 hores
De 14 a 17 hores

Tel. +376 722 509

Contacte

AGENDA

  NOVEMBRE 2018
DL DM DC DJ DV DS DG
  1  2  3  4 
 5  6  7  8  9  10  11 
 12  13  14  15  16  17  18 
 19  20  21  22  23  24  25 
 26  27  28  29  30  
  

CONTRA L'ASSETJAMENT